CONCEPTES DE LA LITERARTURA

En l'examen de demà, entre algunes coses entra:
La Literatura
-Art d'escriure i de llegir, coneixement de tot el que ha sigut escrit
-Producció d'obres on es propossa un fi més estétic que no didáctic
-Acte comunicatiu

-La Literatura va náixer en forma de vers, de cant, posteriorment es perfilaren alguns géneres:
       -La Lírica: expressa sentiments(funció expressiva)
       -L'Épica: apareix un heroi i elements fantástics(funció representativa)
       -La Dramática: (funció apelativa)
       -La Prosa: trata temes jurídics, religioso o humanístics.
Géneres literaris actuals:
       -Pesia/Lírica: literatura en vers
       -Narrativa: literatura en prosa(narracions i descripscions)
       -Teatre: literatura representativa (diálegs)
       -Assaig: base argumentativa i amb voluntat de creació literaria

LES COSES SEMPRE PASSEN PER ALGUNA RAÓ...

encara que la raó del que emb va passar ahir encara no la sé.
Ahir tenía el mitjà a les 12h del matí, a les nou emb vaig alçar per dutxar-me tranquilamet i fer l'últim dictat, a les once i mitja vaig eixir de casa donant pressa a la mare perque encara volía passar per casa de la iaia. Quan vam arribar a Paterna la mare ni va parar el cotxe, vaig eixir corregeut cap a les llistes, que no hi estaven, ja emb va extranyar que no hi haguera ningú...
De sopte va apareixer una professora que emb va preguntar:
-Que se t'ha oblidat?
Jo, que no entenia el perque de la pregunta li vaig dir que no, que venia a fer l'examen, i ella emb va dir:
-Però dona! l'examen era a les nou del matí!
- :O!:vaig dir
I emb vaig anar amb les mans buides i una plorera que no podia ni respirar, jo que anava amb tota la il3lusió del món: Vinga Sara a la terecra va la vençuda! no....
Vaig començar a cridar per teléfon a la mare, al pare, als iaios, però no tenia sou, ni tampoc diners per cridar desde una cabina aleshores vaig decidir anar caminant fins a casa de la iaia que esta a l'altra banda de Paterna.
Per el camí vaig anar mirant tendes i la plorera no hi era, pero al arribar a casa de la iaia i contar-se-ho, una altra vegada!
QUINA RABIA!
L'any que ve...

"HALLOWEEN"

Estaria bé començar dient que "halloween" es una festa tradicional d'América que últimament esta de moda també a Espanya. Consisteix en disfressar-se d'alguna cosa que done por i anant per les cases demanant caramels o com es diu a l'altra banda de l'Atlántic: "trick or treat"

Fa uns anys quan encara els meus abis feien diablures, la nit de 31 d'octubre no es podia eixir al carrer ja que era la nit del morts i al dia següent tots els sants, al igual que ara sánava al cementeri a possar-li flors als difunts.

El dimecres passat va ser "halloween" 31 d'octubre de 2012, la majoria dels adolescents com jo van eixir de casa per passar una nit de festa a València, a Sevilla, a Madrid, a Barcelona, a Saragossa...

A València milers de joves al barri del Carme begueren fins al matí seguent. La policia emboltava la zona i vigilava com la gent que hi havia feia "botellón". Pero d'ahí no va passar.

La tragedia va arribar a Madrid on més de 12.000 personaes van entrar a la sala Arena on l'aforo límitat es de 7.000. Els medis de comunicació, que en aquestos casos es del que ens tenim que fiar, diuen que va ser una bengala el que v aprovocar que la gent fugira del recinte correguent cap a l'única eixida que hi havia, aquesta eixida era un corredor amb unes escales, la qual tenía altres dues eixides d'emergència als costats que estaben tancades. la gent es va quedar pressionada i estancada al corredor on començaven a caure a terra uns damunt d'altres, la pressió era insoportable, encara que la música continuava i demés gent ni s'enterava del que estava passant només a uns quants metres.

Tres xiques de dihuit anys van morir allí mateix, el diagnóstic que diuen els forenses es que tenien la caixa toràssica aplastada i van morir d'ofegament.

Altres dues van quedar ferides de gravetat per la mateixa raó, una de deset anys ja va morir el dijous, unes hores després d'arribar a l'hospital. Els familiar i amics están dessolats amb l'ocorregut i les vetlen. 

Hui ha sigut el primer dia que els seus companys anaven a classe sense elles, sense Katia Esteban Casielles, Rocío Oño Pineda, Cristina Arce de la Fuente i Belén Langdon, que les recordaran sempre.

Successos com aquestos fan fer una vista al que ens envolta i preguntarnos si val la pena desaprofitar-lo.

No vaig a parlar de responsales ja que moltes accions juntes són les que van declinar a la tragedia, tant la culpa dels organitzadors de l'event, com dels que falsificaren entrades, com del joves que és colaren , com els que tiraren la bengala, tot influeix, aixó si s'ha demanat una investigació urgent sobre aquest cas.

Des d'açí done força als familiar i amics de les víctimes, perque encara que no les coneixia plore i s'em fiquen els pels de punta només de pensar-ho.