diumenge, 2 de juny de 2013

Conceptes varis

Pareix que fou ahir quan deixava de costat el companys de tota la meua vida i m'endinssava en una nova, coneguent a gent diferent de la que jo habia tractat fins ara.
I avui ja estem a dos de juny, no queda ni un mes per que s'acabe el curs, els meus companys ja están estudiant per al sel·lectiu.
El dimarts es l'aniversari de la meua cosina Julia, que complirá catorce any i ja porta més pits que jo, aquest mateix dia tinc l'examen de literatura de valencià del qual dependrá si em cau la tercera o aprove neta.
El dijou es l'aniversari del meu iaio al qui jo anomene popo perque de petita no m'eixia dir-li Conrado.
El diumenge es l'aniversari del meu amor i li tinc una sorpresa preparada que espere que siga sorpresa per a d'ell. Açí no terminen els aniversaris, el denou es el de la mare i el vint el meu, ja podré traure el carné quan m'el demanen... Tomaaaa!

Un de bat: FAM

Un de bat: FAM

dimarts, 12 de març de 2013

SÓC LLIURE...

de moment, vaig a donar-me unes poques vacanses, uns dies de relax perqué els necessite, uns dies de festa encara que aquest trimestre no me ho haja guanyat del tot, ja que he pujat només en dues asignatures , en quatre he baixat i en les demés estic en la mateixa que en la primera.
Podria ficar-me ja ha estudiar per al global de Química pero... estem en FALLES






dijous, 7 de març de 2013

VIDA

Hui ha sigut la charrada de Isidre Crespo, bé m´ñes que una charrada ha estat en una conversació entre una veu amb experiencia i veus en procés d'experimentació, Isidre parlava d'una manera molt amena, amb acidits i pensaments com...¿que anava a dir jo ara?, també ens contava anécdotes de el seu fill o fins i tot seves quan encara no tenía clar els seus mensaments, anécdotes sexuals que alguns no van entendre a la platja, les quals Anna va seguir-li la conversa molt disposada....
En definitiva ha estat entretinguda i em aprés un poc més d'un poeta de el nostre poble i la nostra llengua que fa poc temps només podiem dir que era l'estatua que está situada a l'ajuntament o l'istitud del costat.
Gràcies!
http://www.youtube.com/watch?v=uMstfCWw19M

dimarts, 5 de març de 2013

ISIDRE CRESPO

Dijous, 7 de març, vindrà a l'institut, Isidre Crespo, vell conegut per l'alumnat del nostre centre, que sempre que ha vingut ens ha aportat el seu coneixement i la seua experiència. Enguany ens parlarà de Vicent Andrés Estellés.
Els alumnes de primer i segon de batxiller ens reunirem per llegir una mena de poemes i escoltar-los contats per Isidre.
Demá contaré comm ha anat la xarrada....



dimarts, 5 de febrer de 2013

TRES DIES DE VAGA

Hui es el primer, son les 12:59 de dia cinc de febrer, només hi som tres persones a clase d'informática , sense comptar amb Óscar y el seu fill Héctor...

Sandra esta veient videos y fotos de gats descollonant-se ella mateixa, Rubén, aborrit parla per el micrófon que Óscar li ha dit que prove, ben original ha dit:
"uuuu hola k asee!! Héctor, amb veu silenciósa crida: papiii... i Óscar d'açí cap allá, porta al seu fill d'ombra, correguent per no perdre el seu pare de vista.

Agraiment a Rubén Megia per els parágrafs.


dimecres, 30 de gener de 2013

FEDERICA

Quan vas nàixer el 12 de febrer de 1905 ni te imaginaves la quantitat de accions en la teua vida que podrien afectar a altres sers humans que t'envoltaven i que ni encara havíen nascut, uns añs després ja teníes conciència dels teus actes i vas decidirte per la política i el sindicalisme anarquista espanyol per el que vas lluitar a la segona República española, i per alló vas arribar a ser la primera ministra dona que va arribar a ocupar aquest càrrec.
I a dia de hui no saben que va ser de tu, jo no termine de entendre res, perque tampoc m'ho han explicat com tu ho podries fer, pero tal volta a l'any que ve ja no et puga vore tots els dies, ni a tota la gent que portes dins i a la que conec desde fa sis anys.
No crec que hi haja potius suficients per separarnos, ni per tocar-te després de tot el que has lluitat, que vaig a fer jo sense tu? on vaig a anar? només volia un any més juntes, sense cambis, sense lios d'açí per allá i d'allá per açí... Només volia un any més!
Supose que als demés lis dona igual la meua situació, i la relació que tinc amb tu, pero no deurien pensar en ells, sino en nosaltres, en els meus beneficis, en que jo vaig a ser ells en un futur, i no tinc ni idea del que vuic, i a ells no lis importa gens!
Segur que hi ha mil formes de arreglar-ho, pero esta clar que no van a fer la que mes ens beneficie a nosaltres...

dimecres, 23 de gener de 2013

dimarts, 22 de gener de 2013

LES CRÓNIQUES

La crónica es una informació interpretada sobre fets que li ocorren simultaneament al que l'escriu.
Autors com Pere el Ceremonión, Bernat Desclot Jaume I o Ramón Muntaner son els escritors que van escriure les cuatre grans cróniques.

La crónica de Pere el Ceremonión es la cuarta de les grans cróniques de la llengua catalana dels segles XIII i  
XIV. El primer capítol tracta sobre la vida del seu pare, el segon capítol tracta l'accés de Pere al tron i descriu les seues primeres dessisions, al tercer narra com va conquerir el regne de Mallorca, al cuart capítol conta la unió formada entre Aragó i Valencia contra Pere, al cinqué comença amb el final del capítol anterior i la decissió que va prendre Pere d'aliar-se amb Venécia. A lúltim es dedica la major part a parlar sobre la guerra que va succeïr amb Pere I de Castella.
La crónica de Bernat Deesclot, també anomenada Llibre del rei en Pere e dels seus asntecessors passats. Tracta del capítol 1 al 10  com Desclot recorda esdeveniments de la Corona d'Aragó abans de Jaume I.
Del 11 al 73 descriu la vida de Jaume I . Del 74 al 168 es narren els fets ocorreguts durant la corona de Pere el Gran i la invasió francessa de Catalunya a la darrera part.
La crónica de Jaume I va ser escrita al segle XIII, compren El llibre del feits que narra l'autobiografia del rei, conta les coses tal i com les veu. Aquesta crónica esta escrita en llengua catalana pero de vegades hi apareixen frases en frances o occità i alguns mots árabs i aragonesos que es confonen de vegades amb castellanismes.
La crónica de Ramon Muntaner es la mes llarga de les cuatre grans cróniques on es parla de la seua vida i l'adhesió a la dinastia i a la llengua catalana, a la que expressa gran devosió.