dilluns, 5 de novembre del 2012

"HALLOWEEN"

Estaria bé començar dient que "halloween" es una festa tradicional d'América que últimament esta de moda també a Espanya. Consisteix en disfressar-se d'alguna cosa que done por i anant per les cases demanant caramels o com es diu a l'altra banda de l'Atlántic: "trick or treat"
Fa uns anys quan encara els meus abis feien diablures, la nit de 31 d'octubre no es podia eixir al carrer ja que era la nit del morts i al dia següent tots els sants, al igual que ara sánava al cementeri a possar-li flors als difunts.
El dimecres passat va ser "halloween" 31 d'octubre de 2012, la majoria dels adolescents com jo van eixir de casa per passar una nit de festa a València, a Sevilla, a Madrid, a Barcelona, a Saragossa...
A València milers de joves al barri del Carme begueren fins al matí seguent. La policia emboltava la zona i vigilava com la gent que hi havia feia "botellón". Pero d'ahí no va passar.
La tragedia va arribar a Madrid on més de 12.000 personaes van entrar a la sala Arena on l'aforo límitat es de 7.000. Els medis de comunicació, que en aquestos casos es del que ens tenim que fiar, diuen que va ser una bengala el que v aprovocar que la gent fugira del recinte correguent cap a l'única eixida que hi havia, aquesta eixida era un corredor amb unes escales, la qual tenía altres dues eixides d'emergència als costats que estaben tancades. la gent es va quedar pressionada i estancada al corredor on començaven a caure a terra uns damunt d'altres, la pressió era insoportable, encara que la música continuava i demés gent ni s'enterava del que estava passant només a uns quants metres.
Tres xiques de dihuit anys van morir allí mateix, el diagnóstic que diuen els forenses es que tenien la caixa toràssica aplastada i van morir d'ofegament.
Altres dues van quedar ferides de gravetat per la mateixa raó, una de deset anys ja va morir el dijous, unes hores després d'arribar a l'hospital. Els familiar i amics están dessolats amb l'ocorregut i les vetlen. 
Hui ha sigut el primer dia que els seus companys anaven a classe sense elles, sense Katia Esteban Casielles, Rocío Oño Pineda, Cristina Arce de la Fuente i Belén Langdon, que les recordaran sempre.
Successos com aquestos fan fer una vista al que ens envolta i preguntarnos si val la pena desaprofitar-lo.
No vaig a parlar de responsales ja que moltes accions juntes són les que van declinar a la tragedia, tant la culpa dels organitzadors de l'event, com dels que falsificaren entrades, com del joves que és colaren , com els que tiraren la bengala, tot influeix, aixó si s'ha demanat una investigació urgent sobre aquest cas.
Des d'açí done força als familiar i amics de les víctimes, perque encara que no les coneixia plore i s'em fiquen els pels de punta només de pensar-ho.

2 comentaris:

  1. Eixe sentiment de pèrdua, malgrat no conéixer, també el tinc. Imagine les meues filles, les i els meus alumnes...

    ResponElimina
  2. Aquest succes emb pareix d'un païs subdesenvolupat...

    ResponElimina