encara que la raó del que emb va passar ahir encara no la sé.
Ahir tenía el mitjà a les 12h del matí, a les nou emb vaig alçar per dutxar-me tranquilamet i fer l'últim dictat, a les once i mitja vaig eixir de casa donant pressa a la mare perque encara volía passar per casa de la iaia. Quan vam arribar a Paterna la mare ni va parar el cotxe, vaig eixir corregeut cap a les llistes, que no hi estaven, ja emb va extranyar que no hi haguera ningú...
De sopte va apareixer una professora que emb va preguntar:
-Que se t'ha oblidat?
Jo, que no entenia el perque de la pregunta li vaig dir que no, que venia a fer l'examen, i ella emb va dir:
-Però dona! l'examen era a les nou del matí!
- :O!:vaig dir
I emb vaig anar amb les mans buides i una plorera que no podia ni respirar, jo que anava amb tota la il3lusió del món: Vinga Sara a la terecra va la vençuda! no....
Vaig començar a cridar per teléfon a la mare, al pare, als iaios, però no tenia sou, ni tampoc diners per cridar desde una cabina aleshores vaig decidir anar caminant fins a casa de la iaia que esta a l'altra banda de Paterna.
Per el camí vaig anar mirant tendes i la plorera no hi era, pero al arribar a casa de la iaia i contar-se-ho, una altra vegada!
QUINA RABIA!
L'any que ve...
Ahir tenía el mitjà a les 12h del matí, a les nou emb vaig alçar per dutxar-me tranquilamet i fer l'últim dictat, a les once i mitja vaig eixir de casa donant pressa a la mare perque encara volía passar per casa de la iaia. Quan vam arribar a Paterna la mare ni va parar el cotxe, vaig eixir corregeut cap a les llistes, que no hi estaven, ja emb va extranyar que no hi haguera ningú...
De sopte va apareixer una professora que emb va preguntar:
-Que se t'ha oblidat?
Jo, que no entenia el perque de la pregunta li vaig dir que no, que venia a fer l'examen, i ella emb va dir:
-Però dona! l'examen era a les nou del matí!
- :O!:vaig dir
I emb vaig anar amb les mans buides i una plorera que no podia ni respirar, jo que anava amb tota la il3lusió del món: Vinga Sara a la terecra va la vençuda! no....
Vaig començar a cridar per teléfon a la mare, al pare, als iaios, però no tenia sou, ni tampoc diners per cridar desde una cabina aleshores vaig decidir anar caminant fins a casa de la iaia que esta a l'altra banda de Paterna.
Per el camí vaig anar mirant tendes i la plorera no hi era, pero al arribar a casa de la iaia i contar-se-ho, una altra vegada!
QUINA RABIA!
L'any que ve...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada